Aquest cop escriuré en català, i ho faré perquè ningú es confongui i es pensi que escric des de la creuada espanyolista de Madrid i perquè el senyor Tresserres necessiti algua excusa més elaborada per clausurar aquest blog que no pas la lingüística.
I és que em vull posicionar en contra de la llei del cinema en català. I ho penso fer perquè la considero inútil i innecessària per aquest ordre.
És inútil perquè pensar que lluitar contra les multinacionals cinematogràfiques americanes a cop de decret punitiu des d'un petit país sense estat, que diuen, em sona d'una ingenuïtat desmesurada. Crec que la indústria del cel·luloide ianqui està més a prop de poder ajudar a canviar la presidència dels EUA que de sentir-se amenaçada pel que pugui passar en un mercat d'un grapadet de milions d'espectadors i espectadores potencials, per la qual cosa la repercusió, segurament, se l'empassaran les nostres sales de projecció.
De fet, no m'agrada creure en les mesures represores i sóc més defensor dels reforços positius. És per això que penso que, si el govern de la Generalitat hagués inventat un Institut Català del Doblatge que hagués prestat els seus serveis a poc més del preu de cost (no parlo de perdre res) i això hagués fet que els resultés econòmicament més rendible la seva traducció a la nostra llengua, segurament el resultat hagués estat un altre. O si demà, als premis Gaudí, donessin un al millor doblatge al català, potser també hagués estat útil. O si es subvencionessin les sales que més produccions projectesin en català a canvi de que el preu de l'entrada fos més econòmica, llavors segurament la mesura tindria veritable èxit.
Però és que també crec que és inútil. En primer lloc perquè no veig que ningú hagi presentat cap estadística que demostri que, quan una pel·lícula es projecta simultàniament en català i en castellà, la primera d'aquestes llengües tingui més espectadors en termes relatius. Si no és així, deu ser que la població catalana no està fent cap clam a favor d'aquesta llei, no? i el polítics, teóricament, haurien de representar els interessos de la ciutadania i no les seves utopies més aferrissades.
De fet, considero aquesta norma tan inútil com totes les que sorgeixin referides a qualsevol mesura de protecció artificial cap a qualsevol llengua o manifestació cultural. Jo sóc home de ciències i no de lletres i crec en l'evolució de les espècies i en la selecció natural molt més que en el protecciosme desmesurat.
Potser m'equivoco i algú hauria d'esforçar-se a recuperar el llatí. Almenys així ens podriem entendre amb bona part d'europa sense cap esforç.
2 comentarios:
Crec que és important que abans d'opinar i dir que no hi ha dades , primer t'hauries d'informar. Et recomano llegir el projecte de llei, on veuràs que no és una llei sobre el doblatge, sinó és una llei del cinema ( el doblatge és sols un apartat) i on es promociona la producció audiovisual feta a Catalunya. També et recomano llegir les estadístiques que diuen que quan en alguna pel·lícula ha estat doblada en igualtat de condicions en català i castellà , la catalana ha tingut un mica més de públic que la castellana. Ah i aquests casos sempre han sigut quan alguna "major" ha acceptat la subvenció del 100% que la Generalitat donava per doblar en català ( s'oferia per totes les pel·lícules, però ves per on les "majors" instal·lades a Madrid no ho volien).
En primer lloc, vull agraïr-te el comentari. Si del bloc en dic opinions discutibles és per això, perquè m'agrada discutir-les.
Després deixa'm respondre't. La llei parla de més coses (algunes també les discutiria) però jo m'he centrat en la que ha generat més ressó i fins i tot a portat els cinemes a fer un dia de tancament.
Pel que fa a les dades, diuen que només es dobla al català un 10% de les còpies i que, al 2007 (en anys anteriors no és així), a cada pasi en català van assistir un 10 % més d'espectadors que en castellà. Així que jo compto i dic: si hi ha només una desena part de l'oferta, si la demanda fos la mateixa, no hi hauria d'haver 10 vegades més espectadors en cada sessió en català?
Publicar un comentario