Más de una persona me preguntaba hace poco más de quince días si los piquetes eran una manera justa de exigir el derecho a la huelga por parte de los sindicatos en España. Evidentemente era una pregunta retórica cuya respuesta se reducía a un monosílabo seguido de un "pero" y todas las explicaciones que se ocurriesen sobre la marcha. Hoy, sin embargo, me veo capacitado para contestar a la gallega, utilizando otra pregunta: ¿Porqué en Francia se jubilan a los 60 años?
No espero respuesta, porque ya la sé. A dos días de que el senado francés decida aprobar o no la modificación de su sistema de pensiones, el gobierno de Sarkozy tiene delante un conflicto que deja en menos que chiste cualquiera de los incidentes que se dieron en España durante el 29-S. Pero además, en Francia, el 71% de la población apoya la reivindicación.
Mi idea no es ni defender ni criticar los métodos pero sí remarcar un hecho: aquí, después de criticar a los sindicatos primero por débiles y luego por brutos, en el mejor de los casos, podremos seguir jubilándonos a los 65. Allí, creyendo a pies juntillas en que la única batalla perdida de antemano es aquella que no se libra y en el peor de los casos, se jubilarán a los 62.
2 comentarios:
Absolutmaent d'acord amb tu. Si hem de fer vaga, que sigui una vaga total. Hi ha nassos (ovaris i collons) per fer-la? El que d'alguna manera hem estat en els sindicats com quelcom més que afiliats hem donat resposta a les necessitats dels companya i companyes? Per què cap col.legiat, o molt pocs, es plantegen els col.legis professionals( a banda de ser obligatoris per exercir) i els veuen com una eina per aconseguir millores? Què hem fet malament des dels sindicats per tenir una afiliació que fa riure? O no s'ha fet res malament i som objecte d'una mala prensa? Com són els sindicats a França i com són les i els sindicalistes francesos? Com és la seva democràcia?
Evidentment, no tinc resposta a la majoria de les teves preguntes, però sí opinió respecte algunes. Els col·legis professionals sí que es fan servir per assolir millores, però sempre des de l'àmbit exclusivament laboral i corporatiu, com és lògic. Són els sindicats de classe els quins han de lluitar per qüestions molt més genèriques i que, en moltes ocasions, s'escapen d'allò que és estrictament àmbit laboral.
No sé quin és el motiu perquè aquí no ens poguem plantejar fer nou vagues generals en poc temps, però intueixo que és una qüestió social i cultural. La democràcia francesa va nèixer d'una revolució al secle XVIII, mentre que aquí les democràcies han sigut efímers períodes entre dictadures, cops d'estat i guerres civils. Suposo que el nostre subconscient encara es debat entre la mandra per esforçar-se per quelcom i la por pel que pot passar si aixequem massa el tó.
Fa molt temps que dic que tenim moltes coses per aprendre dels nostres veïns del nord.
Publicar un comentario